dimarts, 28 d’abril del 2015

Can Volart us saluda.

Benvolguts cavallers de la tercera esquadra. Il·lustres lectors, sublims tots vosaltres. Éssers estranys que goseu entrar per les nostres terres, de puntetes o fent soroll. Droguers, fruiters, forners.

Tots aquells que conformeu aquella figura tant necessària: la del quart home. A Can Volart som tres membres i quedarem autodefinits a continuació. Existim des de fa dos anys, però podria fer-ne més. L'atzar del temps ens ha dut a espategar al noble i vell barri de Guinardó. Vivim presoners d'unes parets blanques, poc decorades i som víctimes de l'absència. De l'absència d'un ascensor. Hi ha qui puja les escales corrents, hi ha qui les puja massa a poc a poc, i, a vegades, la pugem torts. Ens mou aquella ànima hiperactiva de la joventut eterna... aquelles ganes de voler fer massa coses... i tanmateix fer-les! Cap dels tres estudia, però som tres universitaris. I sí, som nosaltres aquells que vam tenir la millor idea de competir en execucions fecals al WC. I sí, la competició té nom i és CAGÒMETRE, amb estadístiques elaborades pel politòleg de la casa. Som nosaltres els qui ens agrada mirar la Riera i pastetes i som nosaltres els que volem fer-ne terúlia. La Sala Apol·lo sap què és el volartisme. No tenim por a res i Can Volart n'és el resultat.

I qui som els volartians?

- L'Arnau, el doctor pèl-roig. Expert en catar cerveses i àdhuc en elaborar-les. Guitarrista entendrit i mestre del bazoo. Es caracteritza per les seves dots culinàries, especialment en fer guacamole. Sap que és el més intel·ligent del pis i qui, sens dubte, millor es guanyarà la vida. El seu batí és vermell i va en sabatilles. I sí, repentinament un dia esdevingué pèl-roig... fins avui. Perilla la preservació de la seva existència de cabell. Té l'habitació mitjana.

- L'ignasi, el Toretto i el més quillo dels tres. Mai ha quedat clar si estudia més o menys que el tercer individu encara no presentat (i qui està escrivint les paraules que llegeixes, oh, estimat i tant bon lector) però queda clar que no ho fa gaire. Futur contertulià amb Tian Riba i l'únic que mira canals espanyols del pis. Entès en Gintònics i mestre del Nespresso. Manresà entendrit amb tendències i simpaties osonenques. Creu que el Lluçanès ha de ser comarca i a vegades s'alimenta únicament de gaspatxo. El seu batí és blau i té molts anys. Va amb xancletes.Té l'habitació Palau: la més gran i la única amb llum natural.

- El Marc, el de la barba (a totes les bandes sempre hi ha 'el de la barba'). El més alt de tots i, sens dubte, el més atractiu. Guitarrista sense compàs i segons l'Arnau, el desastre en persona. Ha estat l'únic capaç de fer desaparèixer la merda dels fogons però no és el qui més neteja. Tampoc existeix cap personatge dels tres que netegi especialment, però el pis normalment està més o menys net. Es posa cada dia colònia d'avi. El seu batí és blanc i negre i és excessivament fi. Porta sabatilles.Té l'habitació més petita i és una merda.


Hostes vingueren i de casa ens tragueren. Doncs això.