"En el que el droguer se't troba" (i t'espantes!)

Benvolguts lectors i seguidors de la nostra noble hisenda. Bonics tots vosaltres i també els vostres amics, parelles i familiars. Som uns fracassats. Hem fracassat. Avui teníem pretensions de sorprendre-us a tots (i totes, sobretot), i sabem que ho delejàveu, mostrant-vos una cover del únic èxit que tenen els dos components fracassats en la guitarra volartians de la cançó que us diríem però que tampoc us direm encara. I si no volem dir-vos quina és, és perquè hi haurà un dia que l’haurem versionat de manera tant sublim i extraordinària, que el factor sorpresa farà encara més especial la vostra escolta. Teníem pretès, altrament, fer menester del recurs audiovisual per tal que la vostra visualització sigui més còmode.

Però no. Si fa just una setmana l’Arnau (NAAAU) i el Marc (URRIIIT) van ser capaços de cometre cap crim d’autor a la cançó. Fa just uns 7 minuts l’han acabat cometent i han destrossat les bases de la cançó que no sabeu. L’Arnau (NAAAU) està sotmès a una forta medicació d’aspirines, i el Marc ha sofert una lesió superficial a la seva mà que no és la dreta que li impedeix fer acords. A més, està sota els efectes de la droga ja que també pren medicació per l’al·lèrgia. Però estimats: tots sabem que no és per culpa d’aquestes coses que no els hagi sortit bé la cançoneta. La cosa va més influïda pel seu desconeixement i mala traça en els aspectes lírico-musicals. La setmana passada fou un excepció.

Mentrestant l’Iki no sabem on és. La primera sospita és que estigui a classe. Però la descartem. ACABA D’ARRIBAR I ÉS UNA GRAN CASUALITAT. I HO DIEM SERIOSAMENT.

Som uns fracassats. El pis està net (i molt net!) però hi ha quelcom que put (que no kaputt- aportació de l’Arnau). Ja que nosaltres desconeixem l’origen i culpable d’aquesta desgradable olor (tot i que cadascun d’ells acusa a un altre). Sospitem, emperò, que l’Ignasi (NACHO) se li han escalivat sense voler els pebrots (quins?). OH, ESTIMAT (i estimada, sobretot) lector/a. Volem preguntar-vos: d’on creieu que ve aquesta pudor tan forta? Qui l’encerti ens baixarà el racó (*l’Arnau que és un Blanarra de merda i tots vosaltres no sabreu què és el racó i nosaltres us ho explicarem: el racó només ho diuen a can Casas i Ca n’Orriols referint-se a les escombraries; pels que sou de Barcelona, les escombraries són la BASURA) i també sortejarem un vespre presopar a menjar guacamole de l’Arnau (NAAAU)

Noble, digne, il·lustre, erudit, cristal·lí i extraordinari lector (i lectores, sobretot) esperem la vostra resposta, ja sigui en comentari en el mateix bloc o en les xarxes socials en que esteu, efectivament, addictes.

SPOILER: la setmana que ve es sortejarà unes torradetes integrals amb anxoves i paté a compartir amb el nostre estimat i tant però tant gourmet amic Ignasi (NACHO).

Fins aleshores us desitgem bona salut, bon sexe i Sakic.

Arnau (NAAAU)

Ignasi (NACHO)

Marc (URRIIT)

Can Volart us saluda.

Benvolguts cavallers de la tercera esquadra. Il·lustres lectors, sublims tots vosaltres. Éssers estranys que goseu entrar per les nostres terres, de puntetes o fent soroll. Droguers, fruiters, forners.

Tots aquells que conformeu aquella figura tant necessària: la del quart home. A Can Volart som tres membres i quedarem autodefinits a continuació. Existim des de fa dos anys, però podria fer-ne més. L'atzar del temps ens ha dut a espategar al noble i vell barri de Guinardó. Vivim presoners d'unes parets blanques, poc decorades i som víctimes de l'absència. De l'absència d'un ascensor. Hi ha qui puja les escales corrents, hi ha qui les puja massa a poc a poc, i, a vegades, la pugem torts. Ens mou aquella ànima hiperactiva de la joventut eterna... aquelles ganes de voler fer massa coses... i tanmateix fer-les! Cap dels tres estudia, però som tres universitaris. I sí, som nosaltres aquells que vam tenir la millor idea de competir en execucions fecals al WC. I sí, la competició té nom i és CAGÒMETRE, amb estadístiques elaborades pel politòleg de la casa. Som nosaltres els qui ens agrada mirar la Riera i pastetes i som nosaltres els que volem fer-ne terúlia. La Sala Apol·lo sap què és el volartisme. No tenim por a res i Can Volart n'és el resultat.

I qui som els volartians?

- L'Arnau, el doctor pèl-roig. Expert en catar cerveses i àdhuc en elaborar-les. Guitarrista entendrit i mestre del bazoo. Es caracteritza per les seves dots culinàries, especialment en fer guacamole. Sap que és el més intel·ligent del pis i qui, sens dubte, millor es guanyarà la vida. El seu batí és vermell i va en sabatilles. I sí, repentinament un dia esdevingué pèl-roig... fins avui. Perilla la preservació de la seva existència de cabell. Té l'habitació mitjana.

- L'ignasi, el Toretto i el més quillo dels tres. Mai ha quedat clar si estudia més o menys que el tercer individu encara no presentat (i qui està escrivint les paraules que llegeixes, oh, estimat i tant bon lector) però queda clar que no ho fa gaire. Futur contertulià amb Tian Riba i l'únic que mira canals espanyols del pis. Entès en Gintònics i mestre del Nespresso. Manresà entendrit amb tendències i simpaties osonenques. Creu que el Lluçanès ha de ser comarca i a vegades s'alimenta únicament de gaspatxo. El seu batí és blau i té molts anys. Va amb xancletes.Té l'habitació Palau: la més gran i la única amb llum natural.

- El Marc, el de la barba (a totes les bandes sempre hi ha 'el de la barba'). El més alt de tots i, sens dubte, el més atractiu. Guitarrista sense compàs i segons l'Arnau, el desastre en persona. Ha estat l'únic capaç de fer desaparèixer la merda dels fogons però no és el qui més neteja. Tampoc existeix cap personatge dels tres que netegi especialment, però el pis normalment està més o menys net. Es posa cada dia colònia d'avi. El seu batí és blanc i negre i és excessivament fi. Porta sabatilles.Té l'habitació més petita i és una merda.

Hostes vingueren i de casa ens tragueren. Doncs això.